PINTANT

El meu quadre vestit en tonalitats de grisos,

sembla espantar-se al veure apropar-se-li un pinzell tacat de blanc o negre.

Li sembla que no va amb ell, i la tela es posa a tremolar,

com si enlloc d’un pinzell, es tractés d’una daga.

Si continuo sucant els pinzells a l'aigua,

per suavitzar el seu tacte,

per rebaixar la duresa que els colors intensos provoquen a la mirada,

per temor a les línies ben definides que fan de

limits, fronteres i divisions,

m’arrisco a què el quadre sembli aviat una foto desenfocada,

o un quadre menjat per la llum o pel pas del temps.

Al cap i a la fi, no hi ha imatge sense contrast.

Qüestió d'evolució

Qui és aquella noia

que abans duia els meus pantalons i el meu calçat?

I les samarretes, i els mitjons, fins i tot el pentinat...

On s'amaga, tímida i insegura,

aquella emmascarada figura?

Per bé que algun somni encara compartim,

les seves esperances no són més que el meu dia a dia.

Qui sap si en arribar al proper cim
seré jo la desconeguda amb familiar fesomia!

Qüestió de rellotges

Mentre tots els rellotges avancen a ritmes vertiginosos,
al meu li manquen les piles
i la secundera, incapaç de seguir el ritme però sense perdre el compàs,
es mareja movent-se permanentment endavant i endarrera.

Endavant i endarrera,
i mai no arriba l'hora.
Al suau balanceig intenta trobar-hi la calma.
La calma angoixant de saber que el temps passa
malgrat no estar-lo vigilant...

Endavant i endarrera,
el vaivé de l'agulla que no s'atura,
tot esperant que es restauri el temps.

Aquell càlid pinzell traça linies taronja sobre l'horitzó.

Pel paper d'aquarel·la són suaus pessigolles:

escenes anteriors del quadern cobren vida,
sembla que el paisatge ja es dibuixi tot sol...
de sobte, el traç vacil·la -insegur- per por de pifiar-la,

però la bellesa de la posta de sol ja esquitxa el proper full amb els primers raigs del nou dia.

[...]
Ai, que extrany, que ric el món
abans de la pregunta i de la lògica,
abans de la mesura i l'instrument,
abans de col·lapsar-se en una sola
presència definida, abans de ser
resposta a una pregunta limitada!
[..]

fragment del poema "Dualitat ona-corpuscle" de David Jou.