Jo li havia demanat...

Jo li havia demanat a Déu la força per triomfar... i Ell m'ha fet feble perquè aprengui a apreciar les coses petites.

Jo li havia demanat la salut per poder fer grans coses.. i Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses més grans.

Jo li havia demanat el poder perquè els homes em necessitessin... i Ell m'ha donat la flaquesa perquè senti la necessitat de Déu.

Jo li havia demanat amics per no sentir-me sol... i Ell m'ha donat un cor capaç d'estimar a tots els meus germans.

Jo li havia demanat de tot per gaudir de la vida... i Ell m'ha donat la vida perquè pugui gaudir de tot.

No he rebut res del que havia demanat... Però tinc tot el que podria esperar.

Malgrat els meus precs no atesos, Déu m'ha ofert de ser el més feliç dels homes.

(text anònim, gravat en una placa de bronze en un institut de readaptació de minusvàlids de Nova York).

A vegades potser no sabem el què volem.
A vegades potser no sabem el què ens convé.

A vegades ens costa veure la rosa i només veiem les espines.Com costa simplement confiar!