Després d'estudiar intensament a l'hemeroteca tot el dia, creia meréixer un bon sopar de restaurant. Clar que no esperava que de dins del plat em sorgís companyia: un cuc treient el nas enmig de l'amanida!!!
Tornant a casa amb la calma, sense paraigua, m'he deixat empapar per les gotes que queien. I és que... per què intentar restar seca, per què no deixar-me impregnar d'allò que m'envolta? I deixar-me sorprendre de la sensació relaxant d'anar singing in the rain....
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario