Foto que vaig fer aquest estiu a Noruega.

A vegades els petits detalls són els més bonics. Us heu fixat amb les gotes d'aigua enganxades a la teranyina? Sembla un collar de perles!

DUES CANÇONS ESPECIALS

Últim dia de curs a U.L. i les hem cantades.

Hi ha cançons que m'ajuden a pregar, a sentir-me viva, a recordar-me allò que m'importa.... simplement, em toquen.

L'he sentida i cantada moltes vegades, però encara m'emociona cada vegada que la torno a sentir o a cantar. Hi ha cançons que simplement tenen i transmeten FORÇA.

FENT CAMI

Fent camí per la vida

em tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang

com ho han fet molts,

compartir el poc aliment

que porto al meu sarró,

tant si m'omple la joia

com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,

vindran dies d'il.lusió,

com la terra és incerta

així sóc jo,

dubtaré del compromís

i a voltes diré no,

o em mancarà quan calgui,

decisió.

_Però lluny a l'horitzó

ja lliure de l'engany

veuré milers com jo

que van vencent la por.

Alleugiré el pas

duent amb mí el sarró

i avivaré amb el cant

el pas dels meus companys.

Endavant!

_Amb la llum resplandent

la força del vent

m'empeny endavant.

Són els homes que van vencent

la por.

Es la joia i l'esperit

la força i el crit

que em guia endavant.

Tan lleuger

com el pas dels meus companys.

Sempre li he trobat un toc malencònic, però des que van morir els meus padrins i la vam cantar al seus enterraments, li associo un sentiment, una sensibilitat especial. Se'm posa la pell de gallina en sentir-la i no la deixaria mai de cantar.

LES BENAURANCES

Serem feliços en la pobresa
si amb les mans buides veiem l'amor de Deú.
Si a l'esperança obrim el cor.
Deixem-ho tot i guanyarem el cel.
Serem feliços en la humilitat.
Si ens fem petits iamb el cor senzill.
Serà la nostra heretat la Terra, la Terra.

Si el gra de blat no cau a terra i mor
és impossible que doni fruit.
Aquell que dona la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

Serem feliços en compartir
donant de franc quelcom del nostre temps
a qui se sent sol i oblidat.
Podrem gaudir la vida al regne etern.
Serem feliços si som transparents,
si se'ns llegeix als ulls sinceritat.
Podrem sentir dins del cor
el Déu vivent, el Déu vivent.

Si el gra de blat no cau a terra i mor
és impossible que doni fruit.
Aquell que dona la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

Serem feliços cercant la Pau
trencant cadenes, vivint en llibertat.
Si desterrem rancúnies i odi,
esdevindrem fills del Pare Estimat.
Serem feliços si som perseguits
quan perdonem aquell qui ens ha ofès.
El nostre anhel no serà
mai destruït, mai destruït.

Si el gra de blat no cau a terra i mor
és impossible que doni fruit.
Aquell que dona la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

MOTIVACIÓ i PASSIÓ

Vaig començar l'aventura de la carrera de física sense una gran passió. Potser per "descarte". La veritat és que al batxillerat m'agradaven totes les assignatures, i potser fins i tot em sabia greu haver de limitar els meus estudis posteriors a només una àrea, deixant de banda coses molt interessants que també hauria pogut aprendre.
Però bé, el cas és que tant la física com les matemàtiques eren maques. Les entenia i m'agradaven. Els professors d'aquestes assignatures les plantejaven com un repte, sense donar-nos-ho tot mastegat, i malgrat no era un sistema que complagués a tothom, a mi em motivava.
Em divertia amb les matemàtiques abstractes però trobava que la física explicava més el món en què vivim i li donava sentit a tot plegat. Així doncs, vaig tirar per física.
Ja veieu, quina història més poc romàntica. Ni una curiositat desmesurada per l'astronomia, ni per la meteorologia, ni per la quàntica, ni per la relativitat,... sinó més bé un interès calmat o una satisfacció a l'aconseguir entendre algun fenòmen que segurament mai no m'havia ni plantejat.
Però el més trist del cas és que, com en el cas dels estudis, tota la resta. Ni tan sols un hobbie appassionant, sinó molts de menys intensos entre els quals m'agrada anar variant. A vegades, trobaria a faltar alguna passió, algun hobbie que no m'arribés a cansar mai, algun tema de la física que em motivés fins a l'extrem. Però hi ha coses que no s'escullen.
Tornant al tema de la carrera, segurament mai aconseguiré ser una gran científica. Potser tampoc no és el meu objectiu. És cert, sempre em qüestiono mil perquès, però tenen poc a veure amb física. Amb l'interès, es neix o creix?

COM APROFITAR UN DIA D'ESTUDI

Arriben trencant el clima força silenciós que regna a la sala. S'asseuen davant. Ella treu els apunts i els distribueix desordenadament per damunt la taula. Ell treu un carpesà totxo, però ni tan sols un bolígraf ni un llapis ni un subratllador. Tampoc no treu l'actitud d'estudi. Potser se l'ha oblidada a casa. Es queda mig recolzat amb un braç i inclinat cap a ella. Parlen, un pèl massa fort. No saben xiuxiuejar. Típic. Ell li pregunta dubtes, però... dissimula el seu interès per la resposta. Ignoren la resta de persones intentant concentrar-se al seu voltant. Estan al seu núvol. Ella s'enrojola quan no sap respondre a les preguntes que ell li formula sobre la matèria. Ell passa els fulls del seu carpesà, de blocs en blocs, sense mantenir-se més de 2 minuts a cada pàgina i amb l'atenció ben lluny de les fórmules, girant-se per fer-li comentari rere comentari i observar com riu. Ella deixa caure els seus cabells per davant de la cara i se'ls recull sovint.

Aconsegueixo concentrar-me i perdo de vista i d'audició al parell. Potser perquè em poso taps. I m'endinso novament al meravellós món de la física estadística.

Quan torno a ser conscient dels del davant és perquè ell està donant copets a la taula. Aixeco la vista i veig que, realment, sembla que no han avançat massa en el coneixement de la matèria que intenten estudiar...però qui diu que no havien avançat en altres temes?... torno a dirigir la meva atenció als apunts, tot just per sentir la veu del noi proposar, així tan casualment, que anéssin a sopar fora...

Aix...algú encara no entèn per què està plena la lligoteca?..ups, perdó, la biblioteca!

POR DENTRO...POR FUERA...

No m'agrada anar a comprar roba. O més ben dit, mai tinc ganes d'anar-hi, malgrat que un cop hi sóc, provant-me de tot... doncs depèn del dia fins i tot em diverteixo!

...i llavors...com que mai trobo el moment d'anar de botigues...m'anava molt bé tenir l'armari de ma germana ple al mateix pis de Barcelona... qui em coneix ja sap que gairebé totes les contades vegades que algú em diu: "oh, quina samarreta més mona que portes!" o bé "oh, que fashion que vas avui!", admeto que la peça de roba digna d'admiració no és meva sinó robada de la germana... però ara que la Sara treballa a Lleida, se m'ha acabat el txollo!

Però no és del fet que sóc un desastre amb la roba del que volia parlar. El cas és que hi ha dies en què necessito vestir especialment cutre, no sentir-me gens arreglada, una samarretota i qualssevol pantalons, posar el mínim esforç en el meu aspecte físic. Em preguntareu el perquè i segurament no sabré explicar-ho massa o donar cap raó convincent, us semblarà una xorrada si us dic que és per sentir-me equilibrada. Per ajudar-me a donar importància a aquells aspectes que crec que en tenen, per ser jo mateixa, per sentir-me autèntica, per poder trobar-me a mi mateixa, per poder saber qui sóc i qui em valora pel que jo vull que em valorin, per passar desapercebuda els dies en què m'agradaria ser invisible o per poder estar més còmoda.

Curiós. El cert és que amb la nostra aparença expressem més del que sembla de la nostra personalitat o estat d'ànim.

VIDA EN COLOR....o en blanc i negre.

Hi ha qui diu que els colors ens transmeten sensacions.
A mi m'agrada el color verd.
Sovint és considerat el color de l'esperança.

Però si vas atabalada per la ciutat i el teu estat d'ànim no et permet aixecar la vista de terra... el gris del ciment pot semblar que domini la teva vida.
Si vols arribar ràpid als llocs i agafes el metro, et pot semblar que l'única llum que il·lumini la teva existència ha de provenir d'una font artificial: bombetes, fluorescents,... que n'és fàcil d'oblidar, en alguns moments, que existeix el sol!