RACIONALITAT

M'encanta trobar explicacions lògiques a tot allò que ocorre al meu voltant, fer-me mils de preguntes de "per què" i intentar justificar comportaments, actituds, fets, fenòmens... qualsevol cosa! Ho trobo fascinant. I si aparentment no hi ha cap raó, potser fins i tot arribo a inventar-me-la...
De fet, suposo que és una necessitat humana, la de la comprensió del món en què habitem, i suposo que tothom, en major o menor mesura, busca entendre les situacions que viu. Aquest és l'origen de les ciències. Però tot i això, no tot es pot explicar. Hi ha coses que simplement s'han de viure, no es poden analitzar sinó experimentar. Només sentir-les sense entendre-les, sense buscar més raons. Decisions que s'han de prendre sense fer ús de la matèria gris. Creences que has de mantenir malgrat no tenir-ne cap prova irrefutable.
A vegades costa trobar un equilibri entre la racionalitat i allò irracional: digues-li impulsos, espontaneïtat o com et sembli. Bastants cops he pensat que sóc excessivament racional. I és que: cal que tot tingui un sentit? Cal que sempre puguem trobar una lògica?