A voltes...

A voltes he desitjat ser aigua, per poder-me escolar entre els dits d'aquest puny de preocupacions que se m'aferren...i poder córrer lliurement o bé evaporar-me en un tres i no res, condensar-me en un núvol i viatjar lluny, ben lluny d'allò que m'angoixa i m'encadena, en un cel blau clar on és fàcil veure el sol i que la seva calor m'acaroni.

A voltes he somiat ser terra, sorra fina, per poder-me desintegrar suaument i desaparèixer, oblidant-me de les situacions incòmodes, dels errors que he comès i no sé com arreglar, del dolor, de la tristesa, de la sensació de fracàs...i qui sap si algun dia ser útil per fer créixer una petita planteta verda, plena de vida, d'esperança i que aquesta es torni un arbre ben fort.

Però mentre anhelo ser aigua i terra, tan sols em sento fang...

Així que l'única via que em queda és que algun terrissaire benevolent encerti a convertir-me en un gerro de ceràmica, i seguiré éssent fràgil, però seré útil i la meva existència cobrarà sentit.

BON NADAL!

Sembla que al Nadal i durant aquestes festes, traiem el millor de nosaltres mateixos:

és temps de compartir, d'estimar, de pensar en els altres, de veure el que passa al nostre voltant duent un somriure a la cara i bones intencions dins el cor...

Per què no fem que sigui Nadal tot l'any?

SENTIM L'ESPERIT DE NADAL DINS NOSTRE!



Per una felicitació nadalenca amb més d'humor, visiteu la pàgina de les habitants del Planeta Rocafort: http://www.fotolog.com/planeta_rocafort/34777971
i ja em direu si és adequat o no el paper que jugo en el pessebre...

CORRECTE, INCORRECTE, O SIMPLEMENT DIFERENT?

Esiteix l'objectivitat? Com que ens és impossible sortir de nosaltres mateixos i només disposem dels nostres ulls per mirar les coses, costa molt poder afirmar si una cosa ÉS o la veiem així, o potser fins i tot la VOLEM veure així. No podem abandonar la subjectivitat, ens persegueix allà on sigui.

Per exemple, existeix la correcció i la incorrecció de manera objectiva?

En certs aspectes, no dubto en contestar que sí, que hi ha actituds classificables com a correctes o com a incorrectes i sovint la manera més fàcil d'identificar-les és segons l'efecte que causen: si fan mal a algú o produeixen un efecte positiu.
Però hi ha altres accions que no es poden jutjar tan fàcilment. És llavors quan entra en joc la subjectivitat, quan comencem a pensar en "què faria jo en aquesta situació? què és el que crec que jo hauria de fer si em trobés en aquestes circumstàncies?". Preguntes a les quals respondríem de manera diferent, cadascú segons les nostres prioritats, opinions, experiències o gustos. Amb la qual cosa, quan considerem que certa cosa és incorrecta, ho és realment, o simplement no és el nostre estil però una opció diferent i igualment respectable?

FENT EL RUC A PONT DE SUERT

Què millor per fer durant el pont que anar-se'n a una casa rural de Pont de Suert amb uns quants amics monitors d'esplai i desconnectar? Doncs marxar i a sobre... emportar-se una càmara!

De manera que trenco la rutina tant criticada d'escriure posts reflexius, avorrits i llargs que tant m'apassiona (jeje) per oferir-vos un vídeo que s'ha currat la Txaro -en el qual, sigui dit de passada, perdo tota credibilitat com a persona seriosa-... Enhorabona, Txaro, i gràcies a tots per la vostra companyia aquests dies!



Des d'aquí, aprofito per dir que aquest vídeo ha estat creat amb la finalitat de contribuir a la pàgina web del TSKV (http://www.tskv.cat/). I us animo a què n'envieu els vostres...

RACIONALITAT

M'encanta trobar explicacions lògiques a tot allò que ocorre al meu voltant, fer-me mils de preguntes de "per què" i intentar justificar comportaments, actituds, fets, fenòmens... qualsevol cosa! Ho trobo fascinant. I si aparentment no hi ha cap raó, potser fins i tot arribo a inventar-me-la...
De fet, suposo que és una necessitat humana, la de la comprensió del món en què habitem, i suposo que tothom, en major o menor mesura, busca entendre les situacions que viu. Aquest és l'origen de les ciències. Però tot i això, no tot es pot explicar. Hi ha coses que simplement s'han de viure, no es poden analitzar sinó experimentar. Només sentir-les sense entendre-les, sense buscar més raons. Decisions que s'han de prendre sense fer ús de la matèria gris. Creences que has de mantenir malgrat no tenir-ne cap prova irrefutable.
A vegades costa trobar un equilibri entre la racionalitat i allò irracional: digues-li impulsos, espontaneïtat o com et sembli. Bastants cops he pensat que sóc excessivament racional. I és que: cal que tot tingui un sentit? Cal que sempre puguem trobar una lògica?