el meu núvol

PINTANT

2011-12-17T19:06:00.006+01:00

El meu quadre vestit en tonalitats de grisos,

sembla espantar-se al veure apropar-se-li un pinzell tacat de blanc o negre.

Li sembla que no va amb ell, i la tela es posa a tremolar,

com si enlloc d’un pinzell, es tractés d’una daga.

Si continuo sucant els pinzells a l'aigua,

per suavitzar el seu tacte,

per rebaixar la duresa que els colors intensos provoquen a la mirada,

per temor a les línies ben definides que fan de

limits, fronteres i divisions,

m’arrisco a què el quadre sembli aviat una foto desenfocada,

o un quadre menjat per la llum o pel pas del temps.

Al cap i a la fi, no hi ha imatge sense contrast.

Qüestió d'evolució

2011-11-15T17:44:00.004+01:00

Qui és aquella noia

que abans duia els meus pantalons i el meu calçat?

I les samarretes, i els mitjons, fins i tot el pentinat...

On s'amaga, tímida i insegura,

aquella emmascarada figura?

Per bé que algun somni encara compartim,

les seves esperances no són més que el meu dia a dia.

Qui sap si en arribar al proper cim
seré jo la desconeguda amb familiar fesomia!

Qüestió de rellotges

2011-11-14T00:35:00.000+01:00

Mentre tots els rellotges avancen a ritmes vertiginosos,
al meu li manquen les piles
i la secundera, incapaç de seguir el ritme però sense perdre el compàs,
es mareja movent-se permanentment endavant i endarrera.

Endavant i endarrera,
i mai no arriba l'hora.
Al suau balanceig intenta trobar-hi la calma.
La calma angoixant de saber que el temps passa
malgrat no estar-lo vigilant...

Endavant i endarrera,
el vaivé de l'agulla que no s'atura,
tot esperant que es restauri el temps.

2011-09-11T02:37:00.002+02:00

Aquell càlid pinzell traça linies taronja sobre l'horitzó.

Pel paper d'aquarel·la són suaus pessigolles:

escenes anteriors del quadern cobren vida,
sembla que el paisatge ja es dibuixi tot sol...
de sobte, el traç vacil·la -insegur- per por de pifiar-la,

però la bellesa de la posta de sol ja esquitxa el proper full amb els primers raigs del nou dia.

2011-05-04T23:05:00.002+02:00

[...]
Ai, que extrany, que ric el món
abans de la pregunta i de la lògica,
abans de la mesura i l'instrument,
abans de col·lapsar-se en una sola
presència definida, abans de ser
resposta a una pregunta limitada!
[..]

fragment del poema "Dualitat ona-corpuscle" de David Jou.

2010-11-30T00:17:00.003+01:00

Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
R.Tagore

Barcelona em parla...

2010-09-30T23:43:00.004+02:00

... i l'Avinguda Diagonal és la veu més el·loqüent:

de la facultat fins a Passeig de Gràcia, caminant, com si així la distància s'esvaís, em parla de les persones que he conegut al llarg de la carrera, em recorda les converses al bar de geo, se'n riu de les estones esperant el bus cap a Lleida davant de Palau Reial o corrent a buscar el metro per no perdre el tren. Em parla de les escapades cap a l'Starbucks després d'alguna pràctica esgotadora, xerra sobre els sopars improvitzats als baruchos prop de Maria Cristina i totes les converses que s'hi produïen, em senyala els carrers per on baixava segons el pis on vivia, enraonem sobre situacions viscudes i fins i tot rondina sobre alguna tarda de provar vestits a El Corte Inglés o de compres a Francesc Macià. Parloteja sobre persones, moments, cançons, sentiments... tots viscuts o comentats sota l'esguard del mateix carrer.
El to de la seva veu, però, si bé que pren un aire malencònic, està ple de tendresa i felicitat pel que l'Avinguda Diagonal i jo hem pogut compartir. I li agraeixo aquest record preciós.

Restaré, doncs, ben atenta: Barcelona em parla, no voldria pas perdre'm les seves altres veus.

COLÒNIES St Ignasi

2010-07-26T00:22:00.003+02:00

Cada dia alguna cosa et sorpren....
Cada dia alguna persona et somriu...
Cada dia trobes un motiu o mil per seguir endavant...
...i omple de sentit tot el que vivim.

RIATLLES, ALGUNS PATIMENTS, NOUS AMICS, COTILLEOS, IL·LUSIONS, AGRAÏMENT, ALGUNA BRONCA, ABRAÇADES, CANÇONS, CONFESSIONS, TREBALL EN EQUIP, CONVERSES, DISFRESSES, ORGANITZACIÓ, CORRECCIONS CONSTRUCTIVES, MOTIVACIÓ MÀXIMA, PISCINA, ALGUNA PREGÀRIA, JOCS, PACIÈNCIA, ESPONTANEÏTAT, CRÉIXER.

Tant a les colònies com durant la resta de l'any....
ajuda'ns a tenir present que cal
...en tot servir i estimar.

Gràcies, nens i monitors, per aquests dies viscuts intensament!!!

Jo li havia demanat...

2010-07-09T19:24:00.004+02:00

Jo li havia demanat a Déu la força per triomfar... i Ell m'ha fet feble perquè aprengui a apreciar les coses petites.

Jo li havia demanat la salut per poder fer grans coses.. i Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses més grans.

Jo li havia demanat el poder perquè els homes em necessitessin... i Ell m'ha donat la flaquesa perquè senti la necessitat de Déu.

Jo li havia demanat amics per no sentir-me sol... i Ell m'ha donat un cor capaç d'estimar a tots els meus germans.

Jo li havia demanat de tot per gaudir de la vida... i Ell m'ha donat la vida perquè pugui gaudir de tot.

No he rebut res del que havia demanat... Però tinc tot el que podria esperar.

Malgrat els meus precs no atesos, Déu m'ha ofert de ser el més feliç dels homes.

(text anònim, gravat en una placa de bronze en un institut de readaptació de minusvàlids de Nova York).

A vegades potser no sabem el què volem.
A vegades potser no sabem el què ens convé.

A vegades ens costa veure la rosa i només veiem les espines.Com costa simplement confiar!

PREGAR

2010-06-19T01:22:00.002+02:00

Pregar....què és pregar??

No sé si ho tinc massa clar,...

...però en tinc ganes,

...en tinc set.

Un comiat però buscant nous horitzons

2010-05-31T19:52:00.004+02:00

Vaig cercant un motiu, el futur no és gens clar,
tot és nou, immediat, sembla un món virtual,
però hi ha quelcom que remou el meu cor, 
vent suau, foc ardent, que em fa viure.

Vull néixer de nou, desterrar hipocresies,
trobar aquell camí que em fa ser i em fa lliure,
és l'Esperit del Senyor, qui em farà néixer de nou, de nou...

El futur no és gens clar en molts sentits.
Però en certs aspectes intentarem seguir lluitant.
Endavant! Gràcies, ULs!

Aquest va ser part del nostre comiat.

2010-05-13T01:25:00.002+02:00

Ja no es tenyeix les canes que li surten entre els cabells ondulats, que havien estat tan foscos i havien resultat tan encisadors. Tornant a casa carregada de bosses amb la compra de tota la setmana, espera que un veí vegi que va carregada i li obri la porta de l'ascensor. Lliura una mà de la càrrega que sostenia per agafar les claus del seu pis del bolso- dues voltes per obrir- agafa de nou la bossa plena de llaunes i pots, i amb el peu tanca de nou la porta amb un cop sec. Ho deixa tot damunt la taula del menjador, es deixa caure al sofà i prem el botó que li cau més proper del comandament a distància de la tele, per averiguar quin programa veurà avui mentre sopa.

2010-05-10T21:22:00.002+02:00

Només dir.... :D
i més :D
i més :D
gràcies a tots
i enhorabona!

PASQUA JOVE CRIDA 2010

2010-04-05T23:29:00.002+02:00

Com cada Pasqua, i de forma única cada vegada, la celebració intensa d'aquests tres dies a la Pasqua Jove ha estat com una alenada d'aire fresc.
Poder reflexionar...poder sentir sense reflexionar...poder deixar-se portar...
Una oportunitat per pregar, per ajudar, per gaudir al màxim, per compartir les estones, compartir allò que es pensa, compartir allò que s'és. I per veure com, ajuntant els esforços de tots plegats i amb una mica de bona voluntat per part de tothom, com si fos per art de màgia...s'acompleixen les espectatives.
Si és ben bé que Déu hi era present.
Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!!!!

FELIÇ DIA DE REIS

2010-01-06T14:33:00.002+01:00

Una delícia...

LES PROPOSTES DE L'ENÇÀ de Jordi Llimona

Sigues obert; i si no n'ets, camina.
Cerca la veritat; i si no la trobes, mantén els ulls oberts.
Estima; i si no pots, tingues bondat.
Accepta; i si no n'ets capaç, confia.
Abraça; i si mai es trenca l'abraçada, recull-ne els trossos.
Alegra; i si tot és trist, acaricia.
Tingues sempre il·lusió; i si mai la perds, mira els estels.
Crea; i si no pots, ajuda.
Construeix el futur; i si no arriba, continua.
Contempla; i si tot és gris, somnia.
Somriu; i si no és possible, plora.
Sigues lliure; i si no n'ets, obre't.

2009-10-09T02:02:00.003+02:00

Friends dancing but I can't hear the music,
people looking but failing to see.
I feel all I'm left with
is more than I asked for
though less than I need...
So, inevitably, my soul sheds a tear.

Maybe I got it all wrong.
Maybe I have to put my faith elsewhere,
but if there is a bend in the road,
I hope that -finally- I'll find myself there.

Vivre...

2009-08-25T16:41:00.001+02:00

" Vivre...pour celui qu'on aime...

aimer...plus que l'amour même,

donner sans rien attendre en retour!"

Belle...

2009-08-25T12:29:00.001+02:00

...us recomano totes les cançons de "Notre Dame". Precioses!

De castells...

2009-08-23T22:09:00.002+02:00

... i de felicitat!

Sentits

2009-08-19T00:48:00.004+02:00

Amb un mapa del món entre les mans,
en un intent de sortir de la meva bombolleta,
avui el món se m'ha fet més gran...

Tal com un nen jugant a amagar-se,
que creu que la mirada és recíproca
i que si ell no mira, ningú no el veu...

Creixerà per aprendre
que calen dues fletxes per tenir doble sentit.
I que els dobles sentits generen malsentesos.

Les veritats dels nens no són les mateixes que les dels adults.
A cada cosa, el seu temps.
Però faci el temps que faci, seguint una mateixa fletxa, una mateixa brúixola.

AMICS FÍSICA

2009-07-31T18:44:00.003+02:00

Amb les fotos que tinc per Lleida... llàstima que la majoria les tinc a Barcelona....

un petit homenatge als amics de física. Alguns se'n van de Sèneca, d'Erasmus, o ja han acabat. D'altres ens seguirem veient cada dia,
fent colzes o sortint a sopar, i farem moltes fotos més!!!

RUTA 09

2009-07-17T22:52:00.003+02:00

VISCA LA RUTA!
VISCA ELS JOVENÍVOLS!
VISCA ELS MONITORS!
VISCA LA VIDA!

2009-06-11T00:17:00.004+02:00

Respirar sense angoixa l'aire de quietud del cloure d'un dia estressant...

En alguns ambients, em costa obrir la boca
i em sento fora de lloc, sola, poca cosa...

mentre que en altra companyia,
m'engresco i em motivo,
i no hi ha qui em faci callar!!!
Gràcies.

WATCH OUT!

2009-06-02T20:03:00.014+02:00

Sara de Vil....

... Regina Cruz...

...i Mariona Bellucci!!!

TU TROUVERAS -Natasha StPierre

2009-06-01T12:37:00.000+02:00

Comme tout le monde, j'ai mes défauts
J'ai pas toujours les mots qu'il faut
Mais si tu lis entre les lignes
Tu trouveras dans mes chansons
Tout ce que je n'ai pas su te dire
Il y a des fautes d'impression
Des " Je t'aime " un peu brouillons
Malgré les accords malhabiles
Tu trouveras dans mes chansons
Tout ce que je n'ai pas osé te dire

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot

Tu trouveras

Mes faux pas, mes maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes

Il y en a d'autres que t'aimeras
Bien plus belles, plus fortes que moi

Je leur laisserai bien sur la place
Quand je n'aurai plus dans mes chansons
Plus rien à te dire en face
Le temps vous endurcit de tout
Des illusions, des mauvais coups

Si je n'ai pas su te retenir
Sache qu'il y a dans mes chansons
Tout ce que je n'ai pas eu le temps de dire

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot

Tu trouveras

Mes faux pas, mes maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot
Demi-mot
Mes faux pas, mes maladresses
Maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
Plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
Mmmm
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot
A demi-mot
Mes faux pas, mes maladresses
Maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
Plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
Mmmm
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes
Tu me restes

PALABRAS PARA JULIA

2009-05-30T12:34:00.001+02:00

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

José Agustín Goytisolo

VISCA EL BARÇA

2009-05-03T12:15:00.005+02:00

Sense haver ni vist el partit, sortint de la parròquia, ens arriba la informació que el Barça ha guanyat 2-6 contra el Madrid. Quin partit, quin partit. I quina pallissa! I, efectivament, només sortir al carrer, l'evidència era clara: tots els cotxes pitant, banderes per aquí i per allà, crits i cançons d'eufòria compartida....

Pujant al cotxe, en un intent de ser "xungues" (jeje), aprofitem la situació per descarregar tensions i pitar també nosaltres, treure les mans per les finestretes i participar de la celebració i la gresca general.

Quin riure, en sentir que aquells que ho vivien tan intensament ens retornaven els crits d'eufòria; si sabéssin que ni tan sols havíem vist el partit...

Però... i per què no?... VISCA EL BARÇA!

DE DEBÒ VULL JUSTÍCIA?

2009-04-27T23:03:00.000+02:00

I potser ja em sento bé amb mi mateixa si demano justícia. Si dono allò que és just a cadascú, si sóc estrictament correcta, per no fer patir a algú allò que no mereix...

Però realment, quan es tracta de mi mateix.... vull justícia? és el que demano?

Potser la justícia és tan sols un mínim,
és el que la societat es veu amb cor d'exigir a tothom,
però qui sap....realment és suficient?

Jo, quan m'equivoco o quan deixo d'actuar com hauria d'actuar, més aviat vull compassió, vull caritat, vull amor. Vull més que justícia....vull perdó.
I això que no sempre me'l mereixo!

I és que potser el que hem de donar als altres

no és allò que és just, allò que mereixen,

sinó molt més; allò que creiem que necessiten,
encara que no s'ho hagin guanyat.

Potser així es pot arribar a canviar el món.

O potser no.

DES DE L'AMOR

2009-04-23T11:30:00.002+02:00

Aquest cap de setmana vaig estar de recès amb els monitors d'esplai i Jovenívols, i vaig descobrir una cançó que em va fer emocionar. D'aquelles suaus i tendres, però amb força, d'aquelles que vius, que t'omplen, d'aquelles que et parlen, que no es queden només amb un text o unes frases boniques, sinó que t'arriben ben endins.
Són cançons com aquestes que em permeten fer pregària amb el cor, i no només reflexionar amb la ment.

És des de l'amor que vull parlar-te
de les coses que senzillament hem compartit,
quan l'esperança no habitava en el meu cor,
cercant miratges ue no em duien mai a port.

És des de l'amor que vull cantar-te
i agrair-te tot el que has fet per mi;
les teves mirades, les teves paraules
m'apropen a Déu, em fan ser feliç de debò.

I SÉ QUE TU M'ESTIMARÀS
I QUE EM PERDONARÀS
QUAN VEGIS QUE M'ALLUNYO.

I JO T'OFEREIXO EL MEU COR,
LA VIDA, LA CANÇÓ,
TOT EL QUE PUC DONAR-TE.
ÉS SENZILL COMPARTIR DES DE L'AMOR.

I des de l'amor, vull oferir-te els meus somnis
i les il·lusions d'un nou present,
deixant enrere les foscors i les angoixes
que jo sentia quan estava lluny de tu.

És des de l'amor que me n'adono
que en tu tinc un amic de veritat.
I res no em demanes, m'escoltes silent,
vull compartir amb tu la vida, l'amor i la fe.

PASQUA JOVE

2009-04-13T19:13:00.003+02:00

Viure :)

Viure la Pasqua. Sentir el FIRE dins meu. Compartir-la. Assaborir-la.
Intensitat.
Pregària. Cançons. Amics. Servei. Reflexió. Gresca. Eufòria

... el xoc amb el dia a dia es fa una mica dur,
però la vivència d'aquests dies que m'ajuda a créixer...

Gràcies, VSKV!

* Curiós com a vegades et sents al teu lloc. A la Paskua em sento a casa. Moments d'estar sola sense sentir-me'n. Moments d'estar al vostre costat i sentir que sou la MEVA gent. També moments més malencònics. Em sento viva. Trobo el meu Jo autèntic. O com a mínim el puc buscar...

ELS ALTRES

2009-03-26T00:24:00.003+01:00

Quan som petits, a casa ens intenten educar i contínuament rebem instruccions del què hem de fer i com ho hem de fer. Poc a poc, se'ns van corregint les males costums: els mestres, els professors i els amics poc a poc s'encarreguen d'anar-nos modelant, no només a través del seu exemple, que ens pot impactar positiva o negativament i fer-nos crear una visió de com volem arribar a ser, sinó també a base de bronques, suggerències, discussions, comentaris o correccions constructives de gent propera.

Quan som adolescents, anem esdevenint persones independents amb opinions pròpies. Hi ha qui també té una època de deixar-se portar pel "què diran els altres", té una època de "rebel·lió total" o bé també és freqüent caure en un "voler complaure" als altres mostrant-me tal com ells esperen de mi. El cas és que són les situacions que vivim les que ens van acabant de perfilar el caràcter. O també passa que aprenem a base de "patacades".

Però.... i quan ets gran? Ja ens assegurarem de tenir al costat una persona que no ens digui "lo fantàstics que som" sinó que cregui en nosaltres i en "lo fantàstics que podem arribar a ser", que ens estimi tal com som i que ens vulgui fer millorar?

I és que sembla que quan ets petit, tothom es veu amb el dret de donar-te la seva opinió sobre el teu comportament. Sí. Potser a vegades inclús massa, i pot arribar a cansar, però realment no ens n'adonem de la sort que tenim quan això passa, quan algú ens diu el que li agrada o desagrada de nosaltres i ens pretèn donar una idea de com millorar.

És cert, no ens hem de deixar portar pel "què pensaran els altres de mi", però també cal ser conscients que moltes vegades, la millor imatge que ens podem crear de nosaltres mateixos és la que ens proporcionen les persones que tenim al nostre costat. Són el nostre millor mirall i val la pena mirar-nos-hi de tant en tant!

2009-03-09T23:01:00.003+01:00

No sempre fer el que ens ve més de gust és el que ens fa ser més feliços.

I malgrat així cal buscar la felicitat....
...fent el que haguem de fer en cada moment.

RÀBIA

2009-03-05T12:53:00.005+01:00

Què coi faig a física? Què coi faig?

....i la meva ment és com una pissarra. S'omple cada dia, però res queda fixat. Manca d'interès o bé no puc fer-hi res i oblidaré tot el que aprengui? I en començar un nou dia, la pissarra està neta. Només alguns dies i perquè el professor s'ha deixat un tros sense esborrar, queda en la memòria part del que ja havia après. Però segur que no dura...

CANT ESPIRITUAL- Joan Maragall

2009-02-13T10:00:00.000+01:00

Hi ha cada poema,.... per assaborir cada frase, ja que cadascuna és un tresor.

Cant espiritual , Joan Maragall

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

TERCER MÓN?

2009-02-12T00:15:00.005+01:00

Plantejant-me si seria capaç de fer una experiència de tercer món. De si és el bon moment.
No és el primer cop que m'ho plantejo, però suposo que he véncer la por.

Por a què?, us preguntareu.

Doncs més que res al retorn.

Potser por d'adonar-me que les preocupacions i els problemes que envolten el meu dia a dia són tan ridículs.
Potser por a fer front a com n'arribem a ser, a vegades, de superficials...! I no saber com viure realment amb l'autenticitat que voldria.
Qui sap si també por de deixar-me tocar, de deixar-me impregnar, que és precisament l'objectiu d'un viatge així.
Por de que canvii de manera de pensar i el nou sentit que prengui la meva vida, encara que em faci més feliç, signifiqui perdre la comoditat, perdre la vergonya i em suposi un esforç.

Que n'arribo a ser de feble, de limitada, de covarda, que fins i tot em pot fer por la felicitat de debò, l'estimar com cal, el trobar el sentit a la vida, i tot només perquè tot canvi comporta dubtes. Tota revolució (encara que sigui en el nostre cor) comporta trencament i certa dosi de valentia... que tard o d'hora espero trobar!

Els teus somnis - Sopa de Cabra

2009-02-10T23:25:00.001+01:00

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

APRENENT A EDITAR VÍDEOS!

2009-02-08T18:01:00.004+01:00

La meva primera tentativa d'editar un vídeo.... N'aniré aprenent!
De manera que us deixo amb unes quantes imatges del Camino de Santiago d'aquest estiu.

I MARXEM A TUNISIA

2009-02-04T00:37:00.003+01:00

Ja estem al quart any de carrera...i acabats els exàmens del primer quatrimestre, marxem a Tunísia tots plegats per celebrar-ho!
Fa il·lusió, la veritat. No tan sols pel fet de poder visitar un nou país de cultura molt diferent a la nostra, no tan sols perquè és un viatge. Sinó perquè serem els companys i amics de classe. Compartirem els resultats dels esforços d'haver organitzat el Festival de Primavera, la festa St.Albert, calendaris, fisistèries, samarretes... Quines ganes!

I mentre m'informo sobre el país que visitarem, us deixo amb tres curiositats sobre Tunísia:

- El dia 21 de març celebren el dia de la Joventut
- Els hammam (banys públics) són un dels centres de la vida a Tunísia, no només per netejar-se sinó també per relaxar-se i xerrar
- El ball tradicional és la dansa del Gerro, en la qual les ballarines balancegen un gerro sobre el cap!

FÍSICA (David Jou)

2009-02-01T13:32:00.000+01:00

Com puc dir-ne fredor si m'ha encès tan sovint,
si tants cops m'ha inundat de desig i de vida,
si m'ha fos al seu foc - la raó feta instint-
i m'ha obert tot un món amb tan sols un bolígraf?

Si m'ha unit a la Terra, a la Lluna, als estels,
tot fent llei calculable una força intangible,
si, en donar equacions a la llum, m'ha permès
resumir-ne els secrets en un joc de sis signes,

si entre el món i els sentits hi ha posat la riquesa
de preguntes, matisos, raons, teories,
si d'això me n'ha fet llibertat i bellesa
i m'ha fet habitar plenituds i vertígens,

si m'ha estat un llenguatge per dir l'infinit,
si m'ha dit amb pocs mots unes lleis tan fructíferes
si s'ha fet una part tan profunda de mi,
com puc dir-ne fredor, de la física?

EL QUE ÉS IMPORTANT

2009-01-25T22:02:00.002+01:00

Tenir clar què és realment important.

Grant me the courage to change the things I can change,
the serenity to accept the ones I can't change,
and the wisdom to know the difference.

DIES ESPECIALS

2008-12-31T22:09:00.005+01:00

Curiós com ens entestem en fer que un dia concret sigui un dia especial. Ho ha de ser, és cap d'any! Ho ha de ser, és el dia de la comunió! Ho ha de ser, és el meu aniversari! I suposo que és natural, que vulguem que siguin especials, i recordar-los durant anys i panys, però mirat fredament, la situació és ridícula. És com agafar un calendari i un retolador i dibuixar un somriure en els dies en què vull estar content...
És fàcil, doncs, que posem tantes esperances en què surtin bé, en fer-los màgics, que creem unes expectatives tan altes, ... difícilment assolibles. O bé ens esclafa una pressió psicològica d'haver de disfrutar al màxim, fins i tot quan això no és el que més ens ve de gust!

Alhora, hi ha dies en què els plans que fem no són res de l'altre món, rutinaris, potser avorrits, inclús. És en alguns d'aquests quan ens sorprenem de tan especials i fantàstics que resulten, encara que no estiguin assenyalats amb cap estrelleta en el nostre calendari.

I per acabar... existeixen també dies assenyalats en què la millor manera de celebrar-los és fer com un dia qualsevol, com cada dia... dibuixant un somriure als llavis.

QUE TINGUEU BON ANY NOU!

PASSA EL TEMPS...

2008-12-31T19:09:00.004+01:00

Com impacta el pas del temps. Però sobretot, el pas del temps reflexat en els altres -en qui no veus cada dia. Veure un home on abans veia un nen petit. Com ha crescut, renoi! Una mirada de desconegut on abans havia trobat confiança i tendresa. Però, al cap d'un moment, en somriure, ja s'intuia la mateixa persona d'abans.
Passa el temps... però l'apreci roman.

DESPEDINT EL 2008

2008-12-26T23:45:00.005+01:00

I ja queda menys dies per canviar d'any.
Des de la satisfacció d'haver passat un Nadal feliç envoltada de la família, amb la màgia de la neu inclosa, és un bon moment per aturar-se i mirar les petjades que hem deixat en el camí...

I, ara que valoro la sort que tinc de saber-me tan feliç, he trobat aquest mini-vídeo (Txaro, ets la meva ídol!) que reflexa sorprenentment bé els moments en què no he sabut adonar-me que sóc molt afortunada i que he sentit que perdia el Nord...

...i us desitjo molta felicitat i sobretot, el ser-ne conscients!!!

Gràcies.

TROBANT EL SENTIT

2008-12-25T02:55:00.006+01:00

Les festes de Nadal són les que més em costa d'empapar de sentit. D'acord, dies per dedicar a la família i a la gent a qui estimem, mostrar-ho amb regalets i moltes abraçades, però... com encaixar la fe i el naixement de Jesús en tot plegat?

Avui, a la missa del gall, el pare Sunyol ha parlat dels pastorets (gent aparentment abandonada, els que han de treballar de nit i amb fred cuidant les ovelles, els que no tenen prestigi social, els que estan necessitats...) i els ha comparat en algun moment amb els malalts, que esperen ser guarits, que esperen ser "salvats", que esperen una bona notícia (referent a la salut), que són febles... És més fàcil trobar el sentit a les situacions que coneixem i que són quotidianes.

Així doncs, he trobat el sentit al meu Nadal: m'adono que si no em faig feble, si no em mostro necessitada, si no em reconec limitada i vulnerable (tant com ho era el petit Jesús en l'establia), si no deixo de banda l'orgull o l'autosuficiència, no podré gaudir de la gran sort que em "salvin", que em curin els mals o m'animin, que em mostrin afecte quan ho necessiti, que em corregeixin quan m'equivoqui, sentir-me estimada per Déu fins a l'extrem i tan afortunada que només tingui ganes de donar gràcies!

NADAL?

2008-12-23T23:16:00.004+01:00

http://monelixir.blogspot.com/2008/12/repensem-nos-ho.html

4 CRITS/ARASS: Respiro

2008-11-29T23:28:00.009+01:00

Respiro, visc
faig un pacte amb la vida
cada cop que respiro,
visc,
pateixo si no respiro,
respiro i no deixo de patir.

Respiro, desitjo,
m'omplo d'aire
i en cada desig em buido,
visc,
en tu tot jo desitjo
viure abraçat a tu és quan respiro.

Abraço, canto
pentagrama de llàgrimes,
aspiro,
prego i mentre canto,
ploro.

Abraço,
canto,
em prosterno amb els ossos
i amb la carn t'adoro,
visc,
canto amb la carn
i amb el cos celebro,
prego i perquè prego,
respiro.

MUNTANYA RUSSA

2008-11-27T23:21:00.002+01:00

Alts.

Baixos.

I torna la pujada. Gràcies.

Em sento tonta

2008-11-16T20:06:00.003+01:00

No és fàcil acceptar-se limitat.

voldria...voldria....voldria...i com m'agradaria.....!

però sóc.... i tinc.... el que sóc i el que tinc.

SANT ALBERT

2008-11-15T14:08:00.005+01:00

Ahir vam celebrar St. Albert a la facultat de física.

Hores i hores de servir birres i cubates a la barra.
Somriures, bon rotllo, concerts, castellers, fotos, samarretes, xapes, calendaris i...gresca!

I la satisfacció d'haver organitzat una festa de primera...

LLUNY

2008-11-13T20:10:00.003+01:00

Quan no em trobo a gust amb mi mateixa, em sento allunyada de les persones que m'envolten. Potser la por de decebre, de ser jutjada... I em costa demanar ajuda, no sé "reclamar els meus drets" de ser escoltada...em sap greu fer perdre el temps o molestar als altres.

A vegades sento que m'agradaria perdre'm en l'horitzó... per després reaparèixer, amb ànims renovats, entre la gent que m'estima.

NO TINC MÒBIL

2008-10-25T10:52:00.002+02:00

Perdo temporalment el mòbil i tot un seguit de petites cosetes se'm dificulten enormement...

només notem la dependència al mòbil quan estem forçats a viure sense!

(aviso, per tant, que si no contesto trucades, sms o etc.. és perquè l'espero poder recuperar aquest vespre. No us enfadeu amb mi!)

MOTIVADA

2008-10-04T23:54:00.008+02:00

Curiós, com pot arribar a canviar l'actitud d'una persona. I jo crec que he canviat força.
I en certs moments, inconscientment, potser adopto un nou paper.
El paper de motivada, fent comentaris frikis espontanis, una mica pallassa... amb somriure trapella i mirada apologètica... vaja, com una cría.
Malgrat tinc moments en què em desconcerta, a vegades m'hi sento a gust, amb aquesta part del nou "jo"...

Quin és el secret per gaudir?

2008-09-28T23:22:00.003+02:00

En una altra entrada, fa un temps, vaig dir que no tenia cap "hobbie" que em motivés fins a l'extrem. Que les meves aficions eren diverses i variades, però lamentava que potser també fossin poc intenses.

Ara, però, he de rectificar.

Moment: un de qualsevol, després de missa de dissabte..

Companyia: uns quants amics de la parròquia...

Planificació: totalment inesperat! totalment espontani! totalment benvingut!

Activitat: CANTAAAR!!! Aprendre noves cançons, resar cantant... Disfrutar, emocionar-me, la pell de gallina, sentir-me plena!
Com descriure una satisfacció tan gran?

2008-09-24T03:37:00.004+02:00

Quan els ulls amenacen de tancar-se,

el record es fa nostàlgic,

la malenconia esdevé tristesa,

la soledat, desconsol.

Enmig de la nit,

aferra't, doncs, a l’esperança,

el petit punt de llum que guia els somnis.

2008-09-09T22:27:00.005+02:00

Sortia del tren i en mirar cap a la finestra, veia els seus cabells grisos en el reflex de la senyora gran vestida de negre que li tornava la mirada. Fora era fosc. S'aplanava el cabell que li havia quedat fet un bunyol, gairebé sense esma. S'havia adormit durant el trajecte. Baixava els esglaons amb cura i al seu voltant, veia parelles retobant-se amb un petó, joves somrient i parlant animadament, criatures dormint tranquil·lament dins els carrets. Fent passes curtes i mirant on posava els peus, gairebé arrossegant el bastó, es perdia entre la multitud que s'aplegava a l'andana.
Fora de l'estació, la gent s'anava dispersant i en poc més de deu minuts, cap conversa aliena li feia companyia. Estava sola.
S'asseia a un banc, com esperant algú. I la primera de les llagrimes li començava a desfer el maquillatge.

ESTIMAR IMPLICA PATIR

2008-09-08T23:52:00.000+02:00

Doncs això. Estimar implica patir. Ja sigui perquè tens por de perdre l'altra persona, que li passi alguna cosa dolenta o bé que s'allunyi de tu. O perquè veus que no li pots evitar el sofriment o bé perquè no et correspon el sentiment que tu desitjaries. A vegades perquè pateixes amb ella quan la veus trista o angoixada, d'altres perquè veus que la seva vida segueix un camí que tu no consideraries el correcte i no saps com fer-li-ho saber o bé no et fa cas. També és probable que t'adonis que has fet mal -potser fins i tot inconscientment- a una persona a qui estimes, o bé no has sabut respondre a les expectatives que s'havien creat de tu i l'has decebut.
Sí, certament, estimar implica patir. Mireu, doncs, si val la pena estimar... mireu com ens arriba a omplir... que fins i tot estem disposats a patir!!!

VANESSA MAE

2008-09-07T00:15:00.002+02:00

M'he quedat impressionada. Quin domini!!!!

NO FEM DE LA GENÈTICA LA NOSTRA EXCUSA!!!

2008-09-06T00:00:00.002+02:00

Indignant. Trobo indignant l'excusa de la genètica per exculpar-se de qualsevol mal comportament. Com aquesta nova idea que està apareixent ara al·legant que la infidelitat es trasmet genèticament. I si fos així, què? Què importa? Hauríem de ser més permisius, llavors?

A veure, la majoria dels nostres comportaments i les nostres maneres de fer vénen influenciades per genètica: la violència, la capacitat d'estar moltes hores treballant, la simpatia, la tossuderia, la intel·ligència, l'orgull... poques, si és que n'hi ha alguna, de les nostres qualitats són mèrit nostre, la veritat. I -de manera semblant- els nostres defectes no ens acompanyen perquè els escollim nosaltres, no?! I doncs? A una persona violenta, no li demanem que canvii i es torni pacífica? A una persona que és gandula per naturalesa, no li demanem que s'esforci i treballi? I no animem a una persona tossuda a tornar-se obedient?

Així doncs, sí, evidentment que la genètica afecta, però no hem de deixar que aquesta governi el que som, en cap moment no ha de ser la nostra excusa. Em recorda a una sentència de Harry Potter: "Són les nostres decisions i no tant les nostres capacitats les que defineixen qui som".

MANTENINT VIVA LA IL·LUSIÓ

2008-09-05T13:49:00.004+02:00

Tot és qüestió de motivar-se, de mantenir viva la il·lusió, d'apostar per una bona causa.

I d'aquesta manera, encara que les comportes del pantà s'haguessin tancat el dia anterior i tornés a baixar poca aigua pel riu Segre, et pots trobar -un cap de setmana aparentment com qualsevol altre- emprovant-te un traje de neoprè, traient-te'l de la calor que fa, i després, amb un rem sota el braç, dins d'una barca i baixant pel riu, tot recordant els vells temps quan el pare i els oncles feien ràfting i algun cop havien hagut de passar per l'hospital abans de tornar a casa... aix! aquells temps!! jeje

Què bé que ens ho vam passar el cap de setmana passat!

DECIDIR... PELS ALTRES

2008-09-05T03:05:00.001+02:00

Si practicant de fer allò que ens resulta difícil ens ajuda a créixer i tenint en compte que sempre m'ha costat prendre decisions, he de confessar que sóc molt afortunada: no tan sols m'ha estat donada l'oportunitat de decidir en quin pis viuré el curs que comença, sinó que també he tingut l'honor d'escollir el pis on viuran la meva germana i la Mariona. Es veu que no n'han tingut prou amb la meva companyia i repetiran -per tercer any consecutiu- de companyes de pis. No saben el què es fan...
Vaja, la gran notícia és que TENIM PIS! I us confessaré que em fa molta il·lusió...no sé si ja em veia dormint sota el pont o què, però estic contentíssima d'haver-lo trobat. Encara no m'hi he instal·lat i ja me'l sento meu. I és que... he hagut de decidir unilateralment que ens el quedaríem, sense que les companyes l'haguessin vist abans de firmar el contracte. Amb la Mariona de viatge per França i amb la Sara treballant a Lleida però havent de començar ja a treballar el dia 1 de setembre a Barcelona...les dues dient-me que confiaven plenament en la meva decisió...quin pànic! La pena és que ni jo puc confiar tant en mi mateixa!
I la qüestió és que si fos possible trobar el pis ideal, doncs cap problema. Però no ens enganyem, a Barcelona no existeix el pis perfecte (o almenys no té el preu perfecte) en la zona perfecta. Així que entren en joc cadascuna de les prioritats de cadascuna de les persones que hi han de viure: tot un dilema!
Ara ja m'he tret un pes de sobre, ja l'han vist i no m'han escridassat... i malgrat que el pis és molt petit, és molt lluminós, cuco i acollidor. I el vam anar a netejar l'altre dia... netíssim!
Quines ganes d'entrar-hi a viure!!!

COMUNICACIÓ I CONVIVÈNCIA- el diamant en brut

2008-08-25T00:56:00.005+02:00

Avui, si Déu vol, arribaran els pares a casa després d'haver passat més d'un mes a El Salvador. Tinc tantes ganes d'abraçar-los...!!! i malgrat segurament començaran els petits "roces" de convivència propis de després d'un cert temps en què cadascú va a la seva, la il·lusió de veure'ls ja m'ha fet preparar els compeeds perquè no surtin butllofes.

Sí que ens hem comunicat amb ells via mail i algunes trucades telefòniques, però el que més enyoro de la seva companyia són les converses espontànies, el "parlar per parlar", quan ja has dit les coses que consideres importants o purament informatives i passes a les petites cosetes que contes casualment, gairebé "de passada", però que en realitat tenen més substància, no sé si m'explico... els petits detalls, els pensaments d'un moment...
Les converses espontànies et permeten passar del simple "què has fet" al "com ho has viscut", que implica compartir part del que som...i descobrir el diamant en brut que cadascú porta dins.

VIURE EN SOCIETAT

2008-08-25T00:01:00.002+02:00

Doncs no. No és una entrada per queixar-me de la societat, de que ens oprimeix i blablabla, que també. Però que no té coses bones?

Un aspecte que jo considero positiu i que sovint veig que molta gent o no el coneix o passa olímpicament, són les normes socials bàsiques establertes, és a dir, la manera com una persona s'hauria de comportar quan es relaciona amb altres persones. Arribats a aquest punt del "discurs" ja hi haurà qui pensarà que aquestes normes només existeixen per situacions formals, que en confiança no és necessari. I potser hauré d'assentir que hi ha normes que són un pèl forçades, però la veritat és que totes les que em passen pel cap en aquest moment són positives.

O no us heu fixat que hi ha persones tan absortes en sí mateixes que sembla que reaccionen de la mateixa manera tan si estan soles com en grup? Expliquen les seves anècdotes, les seves vides -cosa que ja està bé- però en cap moment no es paren a intentar fer sentir còmodes a qui tenen al voltant... no s'interessen per la seva audiència. I total, per a què?... que no són meres estàtues?

I és que... a vegades penso ... potser no necessitaríem tantes normes socials o tantes lleis si penséssim més en els altres!

POR A LA MORT

2008-08-24T00:57:00.005+02:00

Quan era força petita, suposo que sí que tenia por a la mort. Deu ser que la por s'encomana quan els adults te'n parlen amb un to seriós, greu i gairebé xiuxiuejant. O bé amb les típiques històries de por....
Després, vaig tenir una temporada en què no entenia què s'havia de témer. Recordo que em sentia tan feliç de viure o d'haver viscut, tan agraïda, o bé potser és que tenia tanta fe, que si pensava en la meva mort només lamentava que els sabria greu a la gent qui m'estimava.
I ara tinc temporades de tot, però el cert és que, tal com recordo que m'havia dit alguna vegada la meva padrina, la perspectiva amb què mires el final de la vida canvia amb l'edat. Al cap i a la fi, és el nostre destí inevitable...
Avui m'he acabat de rellegir l'últim llibre de Harry Potter, i és difícil expressar d'adoració que li professo a aquest llibre. Val, potser m'he passat. No adoració.... però m'encanta! I una de les idees que trobo molt encertada és que morir no és el pitjor que li pot passar a una persona, sinó que -per exemple- viure sense estimar és molt més trist.
Trobo genial, alhora que potser és molt utòpic, tenir creences per les quals et sents capaç de lluitar i ... només el fet de pensar que val la pena donar la vida per un ideal (encara que només ho pensem i després la nostra feblesa com a persones ens faci entrebancar o no ens permeti defensar-lo com creiem que es mereixeria), creure que la vida té un sentit ... això sí que és tenir fe, això sí que és VIURE!

SORPRESA

2008-08-22T00:54:00.005+02:00

Em dec estar fent gran...

Obro els ulls quan sento la Sara cantant-me "moltes felicitats" i ve a despertar-me a l'habitació presentant-me una coqueta de vidre per esmorzar mmm... davant la meva sorpresa i la meva ment encara processant...
Com pot ser oblidar el dia del meu sant? D'acord, d'acooord, el 22 d'agost NO és Sta Regina, però a casa nostra passa un fenòmen extrany amb això del Sants; per començar, quan érem petites mai rebíem regals per l'aniversari, sinó un pastís -deliciós, això sí. Però era exclusivament en el dia del nostre Sant que rebíem els regals corresponents. Una tradició com una altra perquè recordéssim el dia....mmm... i per altra banda, mai he celebrat el meu sant quan pertoca, sinó que se'm felicita per Maria Reina. Una altra tradició ben original!

Així que avui ma germana m'ha hagut de recordar que era el dia del meu Sant, no pq no sàpigui que és el 22 d'agost, sinó pq no sabia que avui era 22 d'agost... sí, definitivament, estic perdent facultats...

PS: !!!!QUÈ FORT!!!! Ni jo mateixa sé el dia en què visc!! Avui ha estat el dia 21 d'agost. És demà el dia 22!!!!! Ja veieu, avui ho he celebrat, i encara tinc tot demà per celebrar-ho de nou!

ENIGMA

2008-08-17T17:28:00.004+02:00

Aquesta entrada va dedicada a la fantàstica parella de Party que vaig tenir ahir.
Apa, Oriol, ja estaràs content, eh?

I de regal... aquest enigma que sé que t'alegrarà el dia! jeje

"6 homes necessiten 6 dies per fer 6 forats.
Quant de temps necessita un sol home per fer mig forat?"

CAMINO DE SANTIAGO

2008-08-15T11:20:00.009+02:00

Del 5 al 15 d'agost: Camino de Santiago.

I ara toca sortir de la petita bombolleta creada per l'ocasió. Comencem a notar l'olor corporal que desprenem com a bons peregrins, notem progressivament més i més pressió de la civilització i deixem de cantar com a bojos motivats...
Caminar amb keds enlloc de botes de muntanya: he tingut ocasió -per primer cop- d'experimentar el què són les ampolles als peus i anar auto-mentalitzant-me "no hay dolor, no hay dolor..." a cada passa que em fa veure les estrelles. També m'he estrenat en el dolor de bessons... Aï!!!
Anar xerrant tranquil·lament amb els companys de camino i distreure'm amb les grans converses fins oblidar el mal de peus, descobrint a qui no coneixia, compartint amb tots les vivències d'aquests dies, rient com una boja i fent el pallasso durant les hores mortes, tocant la guitarreta a l'estil més cumbayà, posant per fotos per semblar estar abraçant la catedral i fent vídeos de les situacions més ridícules!
Però per molt que ho expliqui.... no hi ha com viure-ho. Moltes gràcies a tots!!! Ha estat genial!

No puc sinó pensar que Déu m'estima...
la vida és certament un meravellós regal!!!

Nits de vacances

2008-08-03T02:25:00.006+02:00

Quan els ulls es comencen a tancar però encara no vols anar a dormir. Quan et venen ganes de llegir, de mirar pelis, de jugar a mil jocs (fins i tot estil Trivial!!!), de xerrar amb els amics... però el cos et diu "prou" i "descansa". I has d'anar a dormir malgrat tu mateixa, malgrat les ganes de continuar activa. Vas a dormir però amb la il·lusió de poder fer moltes coses l'endemà.
Què fantàstiques, les nits de vacances!

VISCA LA RUTA DE JOVENÍVOLS

2008-08-01T18:33:00.004+02:00

Arribem de ruta esgotats, alguns amb mal de peus, d'altres amb les esquenes fent "crek", hi haurà qui ja estava fart de la dieta hiper-calòrica necessaria per aguantar el ritme i hi haurà qui ja somiava no haver de pixar al mig del camp i poder-se dutxar decentment. Cert. Però tots arribem amb un somriure als llavis i indubtablement, amb ganes de repetir. I doncs...us n'expliquem el secret?

Ens hem superat a nosaltres mateixos; alguns carregant la tenda, d'altres aguantant el mal de peus o de genolls estoicament. Tots hem pujat al Bessiberri...i quina vista! Hem estat capaços de gaudir de la natura, del silenci de la muntanya, de banyar-nos al riu (o posar els peus, com a mínim) i de fraternitzar amb els mosquits. Hem rigut de valent amb les nombroses parides, anècdotes o per cap raó en concret, només perquè el riure es contagia... Hem fet pinya. Ens hem ajudat entre nosaltres. Hem donat i hem rebut. En definitiva, ens ho hem passat pipa.

I doncs, què més es pot demanar?

Ara -ja lliures de la "ronya contexturitzada" que ens feia semblar més morenos i havent sabut apreciar de nou les comoditats de la civilització- encara ens quedem amb molts bons records, amb moltes fotos xulíssimes per immortalitzar els millors moments i amb la satisfacció que tot ha sortit rodó!
Visca els Jovenívols!

RUTA 08

2008-08-01T12:05:00.001+02:00

No tinc paraules.

7 dies intensos disfrutats al màxim i no tinc paraules...
només...
GRÀCIES!!!

**Quan se'm passi el síndrome malencònic-entusiàstic post-ruta potser podré ser més el·loqüent**

A vegades

2008-07-20T20:53:00.002+02:00

A vegades m'agradaria poder dir que estic trista
sense que ningú provés de consolar-me.
A vegades m'agradaria poder dir que em sento sola
sense que ningú vingués a fer-me companyia.

I a vegades voldria sentir-me trista i sola
però algú em sorprèn amb una paraula amable,
un gest carinyós o un senzill detall sincer.
De manera que tan sols puc esboçar un somriure,
alçar els ulls rient de mi mateixa
i pensar "De què coi m'he de queixar..?"

P.D: Te quiero

2008-07-17T20:00:00.007+02:00

Aquesta tarda he anat a veure la peli "PostData: Te quiero" al cine i val a dir que les meves expectatives no estaven pels núvols. Potser aquest fet també influeix en el fet que m'hagi agradat molt la peli- clar que si esperem poc, és difícil decebre'ns. M'ha agradat i us la recomano. No us desvelaré la trama, ja que es pot contar ben ràpid però potser no es captaria l'essència. Moments molt tendres (però sense deixar de tocar de peus a terra) per emocionar-me i plorar, altres moments d'esclafir a riure i altres de reflexió.

Diria que el sentiment global que m'ha despertat la peli és que la vida no és perfecta (no tot surt com havíem planejat o com desitjaríem), però que pot ser molt bonica. Que les persones ens equivoquem o no sempre reaccionem de la millor manera, però que tenim la gran sort que -imperfectes com som- encara podem estimar-nos.
I ha reforçat la meva opinió que es pot considerar que les persones estem soles al món (o en tot cas, ens hi podem sentir), però per combatre-ho només cal que extenguem una mà...i arriscar-nos a que algú ens l'agafi.

CLASSES PARTICULARS

2008-07-15T23:34:00.004+02:00

Aquest mes estic donant classes particulars d'anglès i francès durant els matins. I trobo que és tan fantàstic, això de les classes particulars: poder anar al ritme que li convé a cada estudiant, poder veure on són les mancances que té de la matèria, poder veure on dubta, què necessita reforçar, explicar-ho de tantes maneres o tantes vegades com faci falta fins que s'entèn, que et tinguin confiança com per fer-te preguntes, de manera que tots els dubtes quedin aclarits... veure que realment l'estudiant avança, progressa, li van quedant els conceptes clars, que té ganes d'aprendre més i més i fins i tot, que es diverteix o que ha aconseguit apreciar l'idioma o si més no, sentir-s'hi còmode. Idear noves maneres per fer-li matxacar vocabulari, gramàtica, ortografia... no és pas una tasca avorrida, es pot ser tan creatiu com es vulgui!
S'està despertant la meva vocació per la docència?

3 ESGLAONS d'Arass

2008-07-14T16:49:00.005+02:00

Quan era petita, els meus pares em van ensenyar a resar abans d'anar a dormir.
Feia un temps que no me'n recordava. Fins que ahir vaig sentir que ho necessitava.

Tres esglaons- Arass

Si tu has optat per compartir-ho tot, pq m'hi nego jo?
Quines són les cadenes que em sepulten dins d'una tomba de plata i or?
Hi ha tantes coses que em tenen aferrat, hi ha tantes aficions que no em deixen caminar
hi ha tantes coses a posseïr que l'enveja no em deixa dormir...

Si tu has optat per ser insultat, pq m'hi nego jo?
Qui em posa a la defensiva, qui em fa tornar els cops*?
Hi ha tantes coses que m'inflen l'orgull, hi ha tantes màscares, tant d'ocult,
hi ha tantes cuirasses al món que ens impedeixen saber qui som...

Si tu has optat pel darrer lloc, pq m'hi nego jo?
Quin és l'esperit que em fa elevar tan lluny del teu costat?
Hi ha tantes coses que em tenen enganyat, hi ha tantes fantasies per comprar,
hi ha tantes foteses inútils que em volen apartar del teu costat...

Si tu ets pobre, menyspreat i humiliat, pq m'hi nego jo?
Quin és l'instint de conservació que paralitza el meu cor?
Dóna'm un cor pobre per estimar-te, dóna'm menyspreus per apropar-me, dóna'm unes mans humils, senzilles per poder ajudar-te!!!

Jesús, vull optar per tu, vull seguir-te a tu, acull-me sota la teva senyera,
Jesús, vull saltar per tu, vull seguir-te a tu, acull-me sota la teva senyera...

Escolteu un petit tast d'altres cançons d'Arass: cliqueu aqui.

*Retocat*

Un adéu i un a reveure!

2008-07-02T02:36:00.003+02:00

Per fi ja he acabat els exàmens. Com sempre després d'una època d'estrés intensa, desorientació i pèrdua del nord. Ja no tinc un objectiu clar. No hauria d'estar estudiant?-diu la petita veueta. NOOO!!!! PER FIII!!!!! Molts petits objectius que havia deixat aparcats comencen a imposar-se. Cansada i incapaç de sortir de festa com hauria volgut, torno al pis. Torno al pis de Rocafort gairebé per últim cop, i per empaquetar la resta de coses que em queden desperdigades per tot arreu. Si que se n'acumulen, d'andròmines! M'entra la malenconia, malgrat ja havíem parlat de deixar el pis, potser encara no me n'havia fet la idea... m'ha enganxat per sorpresa el fet d'haver de desallotjar...records de moments compartits en aquest pis, en aquesta època de la meva vida en el pis... un adéu.

CONTRADICCIÓ

2008-06-13T22:37:00.004+02:00

Potser intentar evitar viure sense contradiccions és, al capdavall, somni dels il·lusos.
No existeix blanc sense negre i sovint van de la mà.

...la coherència és una utopia...

PRE-EXAMENS

2008-06-10T23:28:00.003+02:00

Així anem... encara no he fet ni un sol examen i ja estic esgotada. Cervell exprimit, ja no sóc capaç ni tan sols de mantenir una conversa decent, i encara menys de redactar un text amb una certa lògica.

Demà provarem els nostres coneixements de mecànica quàntica... i a seguir estudiant. I és que, com diu el meu pare, la carrera és una cursa de fons.

Sort i ànims als qui s'examinen i en cas de nervis o angoixa, recordeu:
"Qui fa el que pot no estar obligat a més!"

ASSABORINT LA PLUJA

2008-06-05T22:22:00.004+02:00

Després d'estudiar intensament a l'hemeroteca tot el dia, creia meréixer un bon sopar de restaurant. Clar que no esperava que de dins del plat em sorgís companyia: un cuc treient el nas enmig de l'amanida!!!
Tornant a casa amb la calma, sense paraigua, m'he deixat empapar per les gotes que queien. I és que... per què intentar restar seca, per què no deixar-me impregnar d'allò que m'envolta? I deixar-me sorprendre de la sensació relaxant d'anar singing in the rain....

2008-05-29T23:13:00.007+02:00

Foto que vaig fer aquest estiu a Noruega.

A vegades els petits detalls són els més bonics. Us heu fixat amb les gotes d'aigua enganxades a la teranyina? Sembla un collar de perles!

DUES CANÇONS ESPECIALS

2008-05-29T00:26:00.008+02:00

Últim dia de curs a U.L. i les hem cantades.

Hi ha cançons que m'ajuden a pregar, a sentir-me viva, a recordar-me allò que m'importa.... simplement, em toquen.

L'he sentida i cantada moltes vegades, però encara m'emociona cada vegada que la torno a sentir o a cantar. Hi ha cançons que simplement tenen i transmeten FORÇA.

FENT CAMI

Fent camí per la vida

em tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang

com ho han fet molts,

compartir el poc aliment

que porto al meu sarró,

tant si m'omple la joia

com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,

vindran dies d'il.lusió,

com la terra és incerta

així sóc jo,

dubtaré del compromís

i a voltes diré no,

o em mancarà quan calgui,

decisió.

_Però lluny a l'horitzó

ja lliure de l'engany

veuré milers com jo

que van vencent la por.

Alleugiré el pas

duent amb mí el sarró

i avivaré amb el cant

el pas dels meus companys.

Endavant!

_Amb la llum resplandent

la força del vent

m'empeny endavant.

Són els homes que van vencent

la por.

Es la joia i l'esperit

la força i el crit

que em guia endavant.

Tan lleuger

com el pas dels meus companys.

Sempre li he trobat un toc malencònic, però des que van morir els meus padrins i la vam cantar al seus enterraments, li associo un sentiment, una sensibilitat especial. Se'm posa la pell de gallina en sentir-la i no la deixaria mai de cantar.

LES BENAURANCES

Serem feliços en la pobresa
si amb les mans buides veiem l'amor de Deú.
Si a l'esperança obrim el cor.
Deixem-ho tot i guanyarem el cel.
Serem feliços en la humilitat.
Si ens fem petits iamb el cor senzill.
Serà la nostra heretat la Terra, la Terra.

Si el gra de blat no cau a terra i mor
és impossible que doni fruit.
Aquell que dona la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

Serem feliços en compartir
donant de franc quelcom del nostre temps
a qui se sent sol i oblidat.
Podrem gaudir la vida al regne etern.
Serem feliços si som transparents,
si se'ns llegeix als ulls sinceritat.
Podrem sentir dins del cor
el Déu vivent, el Déu vivent.

Si el gra de blat no cau a terra i mor
és impossible que doni fruit.
Aquell que dona la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

Serem feliços cercant la Pau
trencant cadenes, vivint en llibertat.
Si desterrem rancúnies i odi,
esdevindrem fills del Pare Estimat.
Serem feliços si som perseguits
quan perdonem aquell qui ens ha ofès.
El nostre anhel no serà
mai destruït, mai destruït.

Si el gra de blat no cau a terra i mor
és impossible que doni fruit.
Aquell que dona la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

MOTIVACIÓ i PASSIÓ

2008-05-23T14:55:00.008+02:00

Vaig començar l'aventura de la carrera de física sense una gran passió. Potser per "descarte". La veritat és que al batxillerat m'agradaven totes les assignatures, i potser fins i tot em sabia greu haver de limitar els meus estudis posteriors a només una àrea, deixant de banda coses molt interessants que també hauria pogut aprendre.
Però bé, el cas és que tant la física com les matemàtiques eren maques. Les entenia i m'agradaven. Els professors d'aquestes assignatures les plantejaven com un repte, sense donar-nos-ho tot mastegat, i malgrat no era un sistema que complagués a tothom, a mi em motivava.
Em divertia amb les matemàtiques abstractes però trobava que la física explicava més el món en què vivim i li donava sentit a tot plegat. Així doncs, vaig tirar per física.
Ja veieu, quina història més poc romàntica. Ni una curiositat desmesurada per l'astronomia, ni per la meteorologia, ni per la quàntica, ni per la relativitat,... sinó més bé un interès calmat o una satisfacció a l'aconseguir entendre algun fenòmen que segurament mai no m'havia ni plantejat.
Però el més trist del cas és que, com en el cas dels estudis, tota la resta. Ni tan sols un hobbie appassionant, sinó molts de menys intensos entre els quals m'agrada anar variant. A vegades, trobaria a faltar alguna passió, algun hobbie que no m'arribés a cansar mai, algun tema de la física que em motivés fins a l'extrem. Però hi ha coses que no s'escullen.
Tornant al tema de la carrera, segurament mai aconseguiré ser una gran científica. Potser tampoc no és el meu objectiu. És cert, sempre em qüestiono mil perquès, però tenen poc a veure amb física. Amb l'interès, es neix o creix?

COM APROFITAR UN DIA D'ESTUDI

2008-05-18T22:14:00.006+02:00

Arriben trencant el clima força silenciós que regna a la sala. S'asseuen davant. Ella treu els apunts i els distribueix desordenadament per damunt la taula. Ell treu un carpesà totxo, però ni tan sols un bolígraf ni un llapis ni un subratllador. Tampoc no treu l'actitud d'estudi. Potser se l'ha oblidada a casa. Es queda mig recolzat amb un braç i inclinat cap a ella. Parlen, un pèl massa fort. No saben xiuxiuejar. Típic. Ell li pregunta dubtes, però... dissimula el seu interès per la resposta. Ignoren la resta de persones intentant concentrar-se al seu voltant. Estan al seu núvol. Ella s'enrojola quan no sap respondre a les preguntes que ell li formula sobre la matèria. Ell passa els fulls del seu carpesà, de blocs en blocs, sense mantenir-se més de 2 minuts a cada pàgina i amb l'atenció ben lluny de les fórmules, girant-se per fer-li comentari rere comentari i observar com riu. Ella deixa caure els seus cabells per davant de la cara i se'ls recull sovint.

Aconsegueixo concentrar-me i perdo de vista i d'audició al parell. Potser perquè em poso taps. I m'endinso novament al meravellós món de la física estadística.

Quan torno a ser conscient dels del davant és perquè ell està donant copets a la taula. Aixeco la vista i veig que, realment, sembla que no han avançat massa en el coneixement de la matèria que intenten estudiar...però qui diu que no havien avançat en altres temes?... torno a dirigir la meva atenció als apunts, tot just per sentir la veu del noi proposar, així tan casualment, que anéssin a sopar fora...

Aix...algú encara no entèn per què està plena la lligoteca?..ups, perdó, la biblioteca!

POR DENTRO...POR FUERA...

2008-05-15T22:10:00.010+02:00

No m'agrada anar a comprar roba. O més ben dit, mai tinc ganes d'anar-hi, malgrat que un cop hi sóc, provant-me de tot... doncs depèn del dia fins i tot em diverteixo!

...i llavors...com que mai trobo el moment d'anar de botigues...m'anava molt bé tenir l'armari de ma germana ple al mateix pis de Barcelona... qui em coneix ja sap que gairebé totes les contades vegades que algú em diu: "oh, quina samarreta més mona que portes!" o bé "oh, que fashion que vas avui!", admeto que la peça de roba digna d'admiració no és meva sinó robada de la germana... però ara que la Sara treballa a Lleida, se m'ha acabat el txollo!

Però no és del fet que sóc un desastre amb la roba del que volia parlar. El cas és que hi ha dies en què necessito vestir especialment cutre, no sentir-me gens arreglada, una samarretota i qualssevol pantalons, posar el mínim esforç en el meu aspecte físic. Em preguntareu el perquè i segurament no sabré explicar-ho massa o donar cap raó convincent, us semblarà una xorrada si us dic que és per sentir-me equilibrada. Per ajudar-me a donar importància a aquells aspectes que crec que en tenen, per ser jo mateixa, per sentir-me autèntica, per poder trobar-me a mi mateixa, per poder saber qui sóc i qui em valora pel que jo vull que em valorin, per passar desapercebuda els dies en què m'agradaria ser invisible o per poder estar més còmoda.

Curiós. El cert és que amb la nostra aparença expressem més del que sembla de la nostra personalitat o estat d'ànim.

VIDA EN COLOR....o en blanc i negre.

2008-05-13T23:19:00.005+02:00

Hi ha qui diu que els colors ens transmeten sensacions.
A mi m'agrada el color verd.
Sovint és considerat el color de l'esperança.

Però si vas atabalada per la ciutat i el teu estat d'ànim no et permet aixecar la vista de terra... el gris del ciment pot semblar que domini la teva vida.
Si vols arribar ràpid als llocs i agafes el metro, et pot semblar que l'única llum que il·lumini la teva existència ha de provenir d'una font artificial: bombetes, fluorescents,... que n'és fàcil d'oblidar, en alguns moments, que existeix el sol!

FELIÇ DIA DE ST JORDI

2008-04-23T12:39:00.003+02:00

De totes les coses maques
que el temps o el vent s'enduu,
aquesta n'és una per recordar-te
que hi ha algú que pensa en tu.

St.Jordi 08

A Lleida, vora de l'Esclat, compreu una rosa i ajudeu a pagar els estudis a un nen del Salvador o bé ajudeu a financiar les colònies d'estiu a qui no s'ho pot permetre.

Festival de primavera

2008-04-13T23:59:00.003+02:00

Nervis.
Emoció.
Expectació.
Il·lusió.
Només per la preparació ja ha valgut la pena.
Però és que, a més a més, sortirà genial.
Gràcies a tots.
FESTIVAL DE PRIMAVERA!
....la sang altera....

Riures i somriures

2008-04-12T18:46:00.004+02:00

Acabo d'arribar a casa, després de Jovenívols, ben contenta. Avui hem estat rient a més no poder les dues hores d'activitat. Fantàstic. Tots ens ho hem passat pipa. Què divertit és disfrutar i veure que els altres disfruten!!!

Reciclo text del meu antic bloc, que l'he rellegit i m'ha fet molta gràcia.

14/10/2006

Unes paraules... una mirada i un somriure

No sé com començar aquest escrit. Una pàgina en blanc per omplir amb pensaments, idees interessants. Res no em sembla estar a l'altura, però, de ser plasmat en paraules. M'encanten les paraules. Admiro els escrits ben fets. Tot i això, a vegades les paraules són tan inefectives per expressar el que realment sentim o pensem... que encara és més gratificant quan s'aconsegueix apropar-se al que volíem transmetre des d'un bon principi. Escriure també ordena els pensaments, fa prendre consciència del que s'escriu. Potser perquè ens ho pensem dues vegades i llavors està ple d'intencionalitat. O potser perquè ens surt espontani i el text pren un caire més realista i subjectiu. Sigui pel que sigui, visca les paraules, que poden arribar a tenir tanta força, i que fins poden prendre vida pròpia. Nosaltres només les prenem prestades i gran servei que ens fan. Malgrat això sembla un homenatge a la paraula, per mi particularment no hi ha res com una mirada i un somriure, que poden contradir en qualsevol moment qualsevol paraula. Això sí que costa de falsificar, i no ho podem prendre prestat de ningú altre, és totalment nostre. Personal. Intransferible. El·loqüent. Generositat, dubte, inseguretat, avorriment, eufòria... És una expressió autèntica com cap altra. Una mirada que parla per si sola, un somriure que pot deixar indefens qualsevol contrincant. Si voleu ho explico amb paraules, si voleu us descric el gran poder d'una mirada i d'un somriure, i escriuria frases i frases, metàfores, comparacions, molts adjectius i alguns verbs... però resultaria en va. No provocaria en vosaltres l'escalfor que pot transmetre la lluentor als ulls d'algú que et mira i et diu clarament, sense ni obrir la boca, que t'estima.

aix!

2008-04-03T11:49:00.001+02:00

Últimament sento com una necessitat vital de ser INVISIBLE.

2008-03-27T20:09:00.002+01:00

El Nou Testament és la més gran història d'amor que existeix.

RESET

2008-03-25T20:44:00.004+01:00

Disculpeu, el bloc està en reformes.

UNINT ELS TROSSETS DE VIDA

2008-03-18T20:47:00.003+01:00

DIFERENTS AMBIENTS BARREJANT-SE...FANTÀSTIC!!!

TRENQUEM MITES

2008-03-17T13:09:00.013+01:00

És fàcil posar etiquetes a allò que coneixem només parcialment (i de fet, això engloba tot el nostre coneixement, perquè mai podem sortir de la nostra subjectivitat...), limitant-ho a la nostra visió poc informada, plena de prejudicis o faltada de perspectiva.
Pel que fa a la fe, una persona que trenca mites és el padre Jony, i escric aquesta entrada amb la sola intenció que llegiu la seva entrevista.
Els qui no el conegueu, aquí teniu un petit tast de la seva predicació:

I ara ja esteu en situació per llegir l'Entrevista a Padre Jony

FRASES INACABADES

2008-03-16T20:56:00.002+01:00

AL MATÍ SÓC…una vertadera marmota!

QUAN ESTIC TRISTA…començo a reflexionar sobre la meva vida i em ve de gust escriure per desfogar-me.

BUSCO…la pau interior, la tranquilitat de consciència per ser feliç.

D’UN NEN EM QUEDO AMB…la seva espontaneïtat, innocència i dolçor.

LA VIDA ÉS…un pou de sorpreses.

TINC…moltes il·lusions i somnis que no es compliran però que em fan tenir ganes de viure.

PER LA NIT…és quan puc estudiar més concentrada.

QUAN ESTIC CONTENT/A…m’agradaria abraçar tothom per transmetre la felicitat als altres.

BALLO…deixant-me portar per la música i cantant la cançó si la sé.

SI M’ESTIMES…tinc por de decebre’t.

DÉU…és en les petites coses i en les qualitats que podem trobar en cadascú.

SE HACE CAMINO AL ANDAR...

2008-03-14T23:24:00.004+01:00

Cantares...
Antonio Machado

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
..
Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
.
Nunca perseguí la gloria.
.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...
.
Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten
de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
.
Golpe a golpe, verso a verso...
.
Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país
vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
.
Golpe a golpe, verso a verso...
.
Cuando el jilguero no puede
cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
.
Golpe a golpe, verso a verso.

A la coral de física hem començat a cantar aquesta cançó, que va ser versionada pel Serrat. Fantàstica, us la recomano.

EN BUSCA DEL SILENCI

2008-03-10T23:14:00.003+01:00

Últimament, em costa concentrar-me en el silenci, em costa buidar la ment i simplement reflexionar. Dins meu, tinc un caos de pensaments, records, idees, vivències... i segurament és això el que em fa tenir aquest sentiment opressor de no poder trobar-me a mi mateixa. No poder saber què vull. Què sento. On vull arribar. Què creure. De fet, tinc una mica de crisi de fe. I això m'entristeix.

ACTUALITZAR O NO ACTUALITZAR...AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ!

2008-03-10T22:32:00.005+01:00

A vegades no sé què escriure. O allò que escriuria no m'afecta només a mi, sinó que hi ha altres persones implicades. I ho descarto. O voldria escriure alguna cosa en concret, però sé que podria ofendre a algú, que sempre hi hauria qui se sentiria identificat o identificada i podria malinterpretar les meves paraules. I segur que també hi hauria qui les interpretaria massa correctament i sabria exactament què passa pel meu cap. I això també fa respecte...
Hi ha moments en què penso que estic éssent massa transparent, en aquest blog. Parlar tan obertament de pensaments, sentiments o idees és "despullar-se" bastant davant dels lectors, deixar entreveure més del que potser es pretèn.
Així que em replantejo el bloc en general.

EM FA SOMRIURE

2008-03-10T22:13:00.007+01:00

Cansada, tornant de la facultat a les 9 de la nit, després d'unes pràctiques horribles, havent de passar per l'Opencor a fer una darrera compra d'extrema necessitat....
I vet aquí que, creuant un carrer, mirant a terra em trobo un mòbil a ple pas zebra. L'agafo. Truco a un dels números de telèfons que hi havien guardats i descobreixo la identitat de la propietària del mòbil. Però qui tenia a l'altra banda del telèfon no és capaç de donar-me el número del telèfon fix de la noia en qüestió. Regiro més els contactes de la tal persona i trobo un número sota el títol de "casa". Parlo amb la seva mare, que em diu que la seva filla viu just allà on estic en aquell moment i que la telefonarà per dir-li que baixi a trobar-me. Jo li dic que no cal, que ja la telefonaré jo, al número que hi posa "casa.bcn". Marco. Però em comunica, aix...les mares...ja estava avisant a la seva filla... A mig parlar amb la seva companya de pis, veig a la despistada propietària venint a retrobar-se amb el mòbil.
I somric. Una anècdota per acabar el dia.

DECISIONS

2008-02-26T21:50:00.006+01:00

Estic en una època de decisió. No pas perquè en aquest punt de la meva vida hagi de ser clau, ni tampoc un moment de canvi, sinó perquè les grans decisions de la vida no són precipitades, puntuals i decisives, sinó que l'opció de vida que prenem, que escollim, es modela ben a poc a poc, es va perfilant i definint, però sobretot, s'ha d'anar renovant cada dia. Per tant, suposo que època de decisió ha de ser tota la vida...
Ara, però, sembla que em plantejo les meves opcions de nou. Com començar de zero.

Dubto. A estones m'angoixo. I tinc por d'equivocar-me. Sóc estricta, però no amb els altres, sinó amb mi mateixa. No em permeto errors, em costa perdonar-me a mi mateixa... i aquest és l'error més gran que acabo cometent.

INNOCÈNCIA

2008-02-22T18:59:00.008+01:00

Em sento nena petita. Sóc una innocent.

Últimament ja van massa bromes que m'he cregut. Com pot ser que em tragui qualsevol cosa? Per què confio en el que diu la gent? Són coses sense més transcendència però jo caic de quatre potes. Com és que el meu petit cervellet no contempla que no tot el que em diuen és veritat? Que hi ha una cosa que es diu humor...?

Un creuria que després de tantes vegades sentir-me ridícula en aquestes situacions, n'hauria d'haver après, i fins potser m'hauria tornat desconfiada i un pèl incrèdula. Ja veieu... els humans som capaços d'ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra!

CIÈNCIA I RELIGIÓ

2008-02-15T20:57:00.004+01:00

Avui hem començat la classe de física estadística amb la pregunta: què és la temperatura?... i com no, ha estat d'aquelles vegades en què no saps què respondre, que t'adones que l'únic que saps és que no saps res. La discussió sobre què era la temperatura i quan té sentit definir-la ha anat derivant en un anàlisi de la diferència entre ciència i religió.

I és que la física, com la resta de ciències que intenten explicar el món, pressuposa que existeixen unes lleis que regeixen el món, que poden explicar els fenòmens que observem... les ciències admeten que el nostre coneixement és limitat, que les lleis s'aniran millorant, però igualment, s'ha de creure que existeixen aquestes explicacions lògiques i racionals i que poden ser conegudes o deduïdes... sinó no tindria sentit esperar que al repetir un experiment donés sempre el mateix, no podríem dir que quan llancem una pedra, aquesta caurà... no tindria sentit intentar conèixer com funciona el món, perquè no hi hauria cap llei racional que l'expliqués!

Com tota ciència, en la física hi ha algun pressupòsit bàsic que hem de donar per vàlid... com en la religió, també s'ha de fer acte de fe. Què hi ha doncs, d'extrany, que hi hagi científics creients?

PRIORITATS II

2008-02-14T11:24:00.006+01:00

Crisi de prioritats. Dubtes. Buscant el SENTIT de tot plegat. Inseguretat.